Ruta per les antigues mines de Vallcebre i el Trenet Miner del Coll de Pradell | Berguedà

CAST · Versión en castellano

Si busques una ruta diferent al Berguedà, on la natura, la història industrial i els paisatges de muntanya es combinin constantment, aquesta excursió circular per les antigues mines de Vallcebre i el Coll de Pradell és una autèntica joia.

El recorregut combina senders boscosos, antigues instal·lacions mineres, antics traçats ferroviaris recuperats i paisatges espectaculars marcats per dècades d'extracció de carbó. Durant la ruta descobrirem indrets tan interessants com la Cantina dels Miners, les antigues barraques on vivien els treballadors, la Mina Nova, el Trenet Miner del Coll de Pradell o el sorprenent Llac de Tumí, un llac artificial format a l'interior d'una antiga explotació minera.

Nota. Aquesta ruta està descrita segons la nostra pròpia experiència. La dificultat indicada és orientativa i pot variar segons l'estat físic, l'experiència en muntanya i les condicions personals de cada senderista. Cal tenir en compte que el recorregut pot variar segons l'època de l'any i les condicions meteorològiques del moment.

🗺️ Mapa de la ruta

🎬 Vídeo de la ruta

---

Inici de la ruta al Pla de la Barraca

La ruta comença a la cruïlla de la pista de Vallcebre al Coll de Fumanya amb la carretera del Coll de Pradell, a prop del Pla de la Barraca, on es troba l'Espai Actiu de Vallcebre.

Aquí podem deixar el cotxe al costat de la carretera i iniciar la caminada seguint una pista de terra que puja suaument en direcció al Coll de Pradell. Des del primer moment avancem en paral·lel al Torrent del Coll de Pradell, envoltats d'un paisatge de mitja muntanya típic del Berguedà.

Sender al Coll de Pradell

La Cantina de les Mines de Vallcebre

Poc després arribem a la Cantina, també coneguda com la Cantina de les Mines de Vallcebre, un dels indrets amb més càrrega històrica de la ruta.

Aquesta zona formava part de l'antiga conca minera de Fígols-Vallcebre i la cantina era l'espai on els miners anaven a menjar, descansar i reunir-se després de les llargues jornades de treball. Tot i que actualment acostuma a romandre tancada, l'edifici encara es conserva com un dels testimonis més visibles del passat industrial del Berguedà.

La Cantina

Les barraques mineres: la dura vida a la muntanya

Després de travessar el Torrent del Coll de Pradell, girem a l'esquerra per apropar-nos a les antigues barraques mineres. Construïdes amb pedra seca i cobertes senzilles, oferien ben poca protecció davant del fred intens de l'hivern, a més de 1.400 metres d'altitud.

Aquestes petites construccions eren refugis molt precaris on dormien els miners que treballaven a les explotacions situades a més alçada. Molts procedien de fora de la comarca i s'hi quedaven durant tota la setmana, ja que desplaçar-se diàriament fins a Vallcebre era pràcticament impossible.

Barracas mineres

Font de la Got-got i inici de la pujada més exigent

Continuem remuntant el sender fins a arribar a la Font de la Got-got, situada al costat del Torrent del Coll de Pradell. Aquest racó marca un canvi total d'ambient. El bosc esdevé molt més humit i tancat.

La font va ser durant molts anys un dels principals punts de proveïment d'aigua potable per als miners que vivien a les barraques properes. A partir d'aquí comença la pujada més intensa de tota la ruta.

Font de la Got-got

Torrent del Coll de Pradell

La Serra del Ponç i la Baga d'Ensija

Ens endinsem de ple a la Baga d'Ensija, un dels sectors més frescos i ombrívols d'aquesta part del Berguedà. El bosc canvia progressivament i hi predominen els pins negres, acompanyats de boix, molsa i vegetació pròpia de l'alta muntanya. La Serra del Ponç apareix a la nostra esquerra com una llarga carena rocosa que baixa des de la Serra d'Ensija fins a Vallcebre.

Baga d'Ensija

La Mina Nova i la Font de Sant Antoni

Després de superar el tram més exigent del bosc, el sender comença a baixar fins a arribar a un dels indrets més emblemàtics de la ruta: la Mina Nova. Aquesta explotació va ser un dels principals punts d'extracció de lignit d'alta muntanya durant el segle XX. Encara avui es conserven elements molt visibles de l'antiga activitat minera, com la boca de la mina, diverses estructures annexes i part del traçat ferroviari restaurat.

Ben a prop hi trobem la Font de Sant Antoni, situada al costat d'una petita passarel·la de fusta. Aquesta font era fonamental tant per als miners com per als excursionistes, ja que és pràcticament l'únic punt d'aigua d'aquesta zona elevada.

Font de Sant Antoni

Mina Nova

El Trenet Miner del Coll de Pradell

Un dels grans atractius de la ruta és recórrer una part de l'antic traçat del Trenet Miner del Coll de Pradell.

Aquest petit ferrocarril de via estreta va ser essencial per transportar el carbó des de les mines fins a les tremuges i els sistemes de càrrega que l'enviaven cap a la vall. En els seus inicis, les vagonetes eren arrossegades per mules, que suportaven les mateixes dures condicions que els mateixos miners.

Gràcies a la tasca de recuperació impulsada per diverses associacions i per l'Ajuntament de Vallcebre, avui encara es conserven trams de via restaurats i antigues vagonetes originals que permeten entendre el funcionament d'aquest sistema miner.

Nosaltres vam tenir la sort de trobar el servei del trenet en funcionament i vam poder recórrer una part de l'antic traçat a bord d'aquest petit transport miner, fet que va fer l'experiència encara més especial i autèntica. El recorregut és especialment agradable, ja que la plataforma ferroviària és pràcticament plana i ofereix unes vistes espectaculars de l'entorn.

Un dels punts més interessants és el túnel de la Mina Nova, d'uns 50 metres de longitud, que continua travessant la muntanya exactament igual que quan hi passaven les vagonetes carregades de carbó.

Descens cap al Llac de Tumí

El trenet ens deixa al costat de la carretera del Coll de Pradell. Des d'aquí continuem pujant un petit tram asfaltat fins a arribar a la zona de la Pleta de la Barraca. Poc després agafem una pista de terra que baixa cap al Llac de Tumí.

El paisatge canvia completament. Deixem enrere el bosc per entrar en un enorme espai obert marcat per les antigues explotacions mineres a cel obert. Grans terrasses, parets excavades i terres fosques recorden constantment el passat industrial d'aquesta zona.

El Llac de Tumí és un llac artificial format després de l'abandonament de l'explotació minera. El buit deixat per l'extracció de carbó es va anar omplint amb l'aigua de la pluja i diverses surgències naturals, creant aquesta sorprenent massa d'aigua de tonalitats turqueses i verdes intenses.

Llac de Tumí

Tornada al punt d'inici

Finalment, vam decidir no baixar fins a la vora del llac. El sender continua descendint fins a enllaçar novament amb la carretera del Coll de Pradell, que seguim còmodament fins a tornar al punt on havíem deixat el cotxe, completant així aquesta interessant ruta circular.