Ruta a la Font del Sofre des d'Espot: senderisme hivernal entre neu i aigües sulfuroses | Pallars Sobirà

La Font del Sofre és un d'aquells racons poc coneguts que sorprenen fins i tot aquells que ja coneixen bé l'entorn d'Espot. Situada a la vall del riu Peguera, dins del Pallars Sobirà, aquesta curta ruta de senderisme ens porta fins a una surgència natural d'aigües calentes i sulfuroses, en un entorn boscós i ombrívol que a l'hivern conserva la neu durant molts dies. El recorregut total és de 2,79 km d'anada i tornada, amb un desnivell aproximat de 131 metres. Tant l'anada com la tornada es fan pel mateix sender.
Segons la nostra experiència, es tracta d'una excursió breu però molt especial, perfecta per completar una jornada tranquil·la a Espot o com a passejada hivernal amb un clar interès natural i geològic.
|
🗺️ Mapa de la ruta |
🎬 Vídeo de la ruta |
Inici de la ruta a Espot
Comencem la ruta a Espot, deixant el cotxe al gran aparcament situat a l'entrada del poble. Des d'aquí avancem pel carrer de Sant Maurici i travessem el riu Escrità. A l'altra banda hi trobem la plaça del Doctor Benavent, des d'on busquem el carrer del Peguera.Aquest tram ens permet passejar tranquil·lament pels carrers d'Espot fins a enllaçar amb la carretera d'accés a Espot Esquí. Caminem uns pocs metres pel voral, un tram curt però on cal extremar la precaució, ja que hi circulen força vehicles que pugen cap a l'estació d'esquí.



Camí de Peguera (GR 11.20) i ambient hivernal
Després de passar pel costat del Càmping La Torre i just abans del pont sobre el riu de Peguera, apareix clarament senyalitzat l'inici del Camí de Peguera (GR 11.20), sender que puja cap a l'Estany Tort de Peguera i el Refugi Josep Maria Blanc.A partir d'aquest punt comencem a trobar força neu. Durant la nostra excursió, la neu ho cobria absolutament tot. Cal tenir en compte que aquesta zona és molt ombrívola i durant l'hivern no rep llum solar directa, de manera que quan neva, com va passar pocs dies abans de la nostra sortida, el paisatge nevat es manté durant molt de temps.
El sender avança en paral·lel al riu Peguera, remuntant suaument el seu curs. El camí està molt ben senyalitzat amb pals de fusta, fet que facilita l'orientació fins i tot amb neu.
![]() |
| Inici del Camí de Peguera |

Desviament cap a la Font del Sofre
Al cap de poca estona arribem a una cruïlla de camins clarament indicada. Un pal ens assenyala, d'una banda, la pujada cap a l'estany i, de l'altra, la direcció cap a la font, que serà el nostre destí final. Agafem aquest desviament i ens endinsem al bosc en una lleugera pujada.
A pocs metres trobem un altre pal indicador que ens assenyala, a l'esquerra, la direcció de la font. El sender comença a baixar lleugerament cap al llit del riu, tot i que sense arribar-hi. Es tracta d'un camí estret, amb el riu a la nostra esquerra i una paret rocosa a la dreta, per la qual cosa és important caminar amb precaució, especialment si hi ha neu o gel.
En pocs minuts arribem al naixement de la Font del Sofre, pràcticament suspesa sobre el riu Peguera.


| Font del Sofre, a la dreta de la fotografia |
La Font del Sofre: aigües calentes i olor de sofre
La Font del Sofre és una surgència natural on l'aigua brolla directament de la roca. El manantial cau en una petita bassa, des d'on l'aigua es precipita immediatament sobre el curs del riu Peguera. Quan ens hi acostem, es percep clarament que l'aigua surt calenta i desprèn la característica olor de sofre pròpia de les fonts sulfuroses. No és casualitat: el nom de la font fa referència precisament a aquest element químic.
La roca per on brolla l'aigua presenta taques blanquinoses o groguenques, formades per dipòsits minerals de sofre i colònies de bacteris adaptats a aquest entorn químic tan particular. Tradicionalment, a aquestes aigües se'ls han atribuït propietats beneficioses per a problemes de la pell i afeccions respiratòries, tot i que avui dia la Font del Sofre és sobretot un punt d'interès natural i geològic més que no pas un lloc d'ús terapèutic.
![]() |
| Font del Sofre |
Per què l'aigua surt calenta i amb olor de sofre?
L'aigua de pluja o del desglaç s'infiltra profundament a través de les fractures de les roques granítiques. A mesura que baixa cap a l'interior de la Terra, s'escalfa a causa del gradient geotèrmic, que incrementa la temperatura aproximadament 3 °C cada 100 metres de profunditat. En aquest cas, l'aigua ha descendit prou per emergir tèbia, clarament més calenta que la del riu.
Gràcies a falles geològiques o esquerdes profundes, aquesta aigua calenta ascendeix ràpidament fins a la superfície sense perdre tota la seva calor. A més, en circular a altes temperatures i pressions per roques granítiques i paleozoiques, dissol minerals rics en sofre. En sortir a l'exterior, el contacte amb l'aire i l'activitat bacteriana alliberen àcid sulfhídric, responsable de la típica olor d'«ous podrits».
Font del Sofre


Comentarios