Ruta circular pel Coll del Bruc, la Balma de Can Soteres i les Coves de Can Llucià

CAST · Versión en castellano

Entre la comarca de l'Anoia i els primers contraforts de Montserrat trobem una ruta circular que combina natura, coves, geologia i patrimoni rural en pocs quilòmetres. El recorregut per l'entorn del Coll del Bruc ens va portar a descobrir boscos mediterranis, grans balmes i indrets tan singulars com la Font del Ferro, on l'aigua ferruginosa tenyeix el paisatge de tonalitats rogencoses.

La ruta té uns 5,75 km i només 81 metres de desnivell positiu, ideal per a una excursió senzilla i variada. Durant el recorregut travessem l'espectacular Balma de Can Soteres i explorem les Coves de Can Llucià.

Nota. Aquesta ruta està descrita segons la nostra pròpia experiència. La dificultat indicada és orientativa i pot variar segons l'estat físic, l'experiència en muntanya i les condicions personals de cada senderista. Cal tenir en compte que el recorregut pot patir modificacions segons l'època de l'any i les condicions meteorològiques del moment.

🗺️ Mapa de la ruta

🎬 Vídeo de la ruta

---

Inici de la ruta al Coll del Bruc

L'excursió comença al Coll del Bruc, on trobem una petita zona d'aparcament molt senzilla. No es tracta d'un gran aparcament turístic ni urbanitzat, sinó més aviat d'un accés forestal utilitzat habitualment com a punt de partida de diverses excursions de la zona. Tot i que molta gent només relaciona aquest indret amb el túnel del Bruc de l'A-2, els seus voltants amaguen nombrosos senders molt tranquils i poc freqüentats.

Des de l'aparcament prenem el Camí de Can Soteres, un dels principals senders que permeten explorar aquesta zona situada entre Castellolí i Montserrat.

Zona d'aparcament al Coll del Bruc

El Camí de Can Soteres i les Obagues

Els primers metres transcorren per una pista forestal ampla i còmoda que passa literalment per damunt del túnel del Bruc. Tot i que a l'inici encara es percep una certa proximitat amb la carretera, la sensació urbana desapareix ràpidament i el paisatge es transforma en un entorn completament natural.

A mesura que avancem, el camí entra a la zona coneguda com les Obagues de Can Soteres, una de les parts més fresques i ombrívoles de tota la ruta. El terme obaga fa referència precisament als vessants més ombrívols d'una muntanya. En aquest tram alternem petits corriols amb sectors de tallafocs mentre el relleu comença a mostrar les primeres formacions rocoses característiques de la zona.

L'espectacular Balma de Can Soteres

Un dels grans moments de l'excursió arriba amb la visita a la Balma de Can Soteres, també coneguda com a Balma de Can Solà. Es tracta d'un enorme abric natural de dimensions impressionants que sorprèn tant per la seva grandària com per la manera com apareix amagat sota el sender.

Per accedir-hi cal estar atent a un petit desviament a la dreta que baixa suaument des del Camí de Can Soteres fins a la base de la cavitat. L'entrada és realment sorprenent, ja que l'enorme galeria apareix de sobte excavada sota una immensa visera de conglomerat, mentre la pista principal continua just per damunt del seu sostre.

La balma té 32 metres de longitud i arriba a prop dels 4 metres d'alçada, creant una espectacular sensació d'amplitud. Una de les seves grans particularitats és que es pot recórrer completament d'un extrem a l'altre caminant sota la seva enorme volta natural fins a sortir novament al sender pel costat oposat.

A l'interior s'hi poden observar petites filtracions d'aigua que formen diminutes estalactites i curioses taques de diferents tonalitats. A l'hivern, durant els episodis de fred intens, el degoteig pot arribar a congelar-se formant espectaculars columnes de gel o caramells, que transformen completament la cavitat.

El Torrent de Can Soteres

Després de sortir de la balma continuem avançant pel bosc fins a arribar al Torrent de Can Soteres, l'autèntic arquitecte silenciós de tot aquest paisatge.

Tot i que es tracta d'un curs d'aigua estacional que la major part de l'any roman sec, ha estat precisament la força erosiva d'aquest torrent la responsable d'esculpir bona part del relleu de la zona. Nosaltres el vam trobar completament sec.

Després de travessar-lo arribem a una cruïlla de camins on prenem el sender de la dreta en direcció a un dels indrets més fascinants de l'excursió: les Coves de Can Llucià.

Explorant les Coves de Can Llucià

Les Coves de Can Llucià, també conegudes com a Coves de Castellolí, representen un dels punts més misteriosos i divertits de tota la ruta. A diferència de les balmes, aquí hi trobem autèntiques coves amb desenvolupament interior i un sistema de galeries subterrànies explorables.

L'interior és molt entretingut d'explorar. Algunes sales permeten caminar còmodament drets, mentre que altres sectors presenten passos més estrets on cal ajupir-se o fins i tot avançar una mica a quatre grapes, tot i que sempre de manera opcional segons fins on vulguem arribar.

Les coves no només tenen interès geològic. Diverses excavacions arqueològiques han demostrat que van ser utilitzades des del Neolític com a refugi o lloc d'habitació. S'hi han trobat restes de ceràmica i eines de pedra que aporten un important valor històric a la visita.

La nostra trobada amb un ratpenat

Explorar les Coves de Can Llucià també significa entrar en un ecosistema extremadament delicat. A mesura que ens allunyàvem de l'entrada, l'ambient canviava completament. Va ser aleshores quan, il·luminant amb cura un dels racons del sostre amb els frontals, vam tenir la sort de descobrir un petit ratpenat descansant plàcidament en un forat de la roca.

Probablement es tractava d'un ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros), una de les espècies més habituals a les coves de l'entorn de Montserrat.

Ratpenat de ferradura

La Font del Ferro i el gran bosc de pinassa

Després de visitar les coves vam recular uns metres per enllaçar amb el camí que condueix fins a la Font del Ferro.

Molt a prop de la font el paisatge torna a canviar completament i entrem en una de les zones forestals més especials de tota la ruta. Aquí apareix un petit bosc de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), un tipus de pi de muntanya molt valuós i cada vegada menys freqüent en moltes zones de Catalunya. Molts exemplars arriben als 11 metres d'alçada i presenten troncs gruixuts coberts per escorces grisenques que es fragmenten en grans plaques platejades.

Per arribar a la Font del Ferro cal abandonar uns metres la pista principal i seguir l'anomenat Camí de Castellolí, que condueix fins a un dels indrets més curiosos de la ruta.

El lloc destaca per l'intens color rogenc i ataronjat que cobreix pedres i terra. No és una font convencional, sinó una antiga mina d'aigua ferruginosa. El ferro present a l'aigua s'oxida en contacte amb l'aire i tenyeix tot l'entorn de colors molt cridaners.

L'aigua brolla des d'una petita galeria excavada d'uns 18 metres de profunditat, protegida per una senzilla façana de maó amb arc de mig punt i columnes rústiques.

Font del Ferro

Tornada al Coll del Bruc per Can Soteres

Després de deixar enrere la Font del Ferro iniciem el retorn seguint la pista principal fins a entrar a l'Obaga del Pollastre. Poc després el camí torna a enllaçar amb el Camí de Can Soteres.

Abans d'acabar la ruta passem al costat dels camps que envolten Can Soteres, una de les masies històriques més emblemàtiques de l'entorn del Bruc. La seva silueta, envoltada de conreus i amb les agulles de Montserrat elevant-se just al darrere, crea una de les estampes més boniques de tota l'excursió.

Des d'aquí només queda seguir novament la pista principal, tornar a passar per damunt del túnel del Bruc i retornar a l'aparcament del Coll del Bruc, tancant així aquesta magnífica ruta circular entre coves, balmes i boscos mediterranis als peus de Montserrat.